|
RAIMON MARAGALL
Neix a Barcelona el 12 de
juny de 1933, fill de Raimon Maragall i Noble i de Carme Marfà Mercader,
pares de 10 fills, en la línia dels 13 fills de Joan Maragall i Clara Noble,
avis de Raimon Maragall.
Primeres lletres a les Monges Alemanyes del carrer Laforja, ensenyament
primari i batxillerat a l’Escola Lluís Vives, al carrer Manuel Girona, en un
edifici del segle XVII, on va tenir de companys la classe alta barcelonina.
Estudis d’Intendent Mercantil a l’Escola de Comerç de Barcelona.
1951
Amb 18 anys, entra a la Sala Parés, a les ordres de Raimon Maragall i Noble,
director de la galeria.
A tall de resum, podem dir que el seu aprenentatge es veu marcat per quatre
fets independents i complementaris, que li donen una perspectiva molt
singular:
-
La Sala Parés
s’acredita com a marxants especialitzats en la pintura espanyola del segle
XVII i entre 1950-1970 el pare Raimon Maragall amb els seus dos fills
Manel i Raimon recorren tots els racons de Jerez de la Frontera, Cádiz,
Sevilla, etc., i salven de l’anonimat grans obres de Zurbarán, Velázquez,
entre d’altres.
Manel Maragall Marfà dirigeix a Madrid la Galería del Cisne, plataforma de
llançament de la pintura espanyola del XVII i, després, de la pintura
catalana del segle XIX, i especialment la modernista.
Veure Joan A. Maragall, Història de la Sala Parés, pròleg de Joan
Ainaud de Lasarte (Barcelona: Editorial Selecta, 1975)
-
La Sala Parés recull la
història d’una galeria especialitzada en la pintura catalana del segle
XIX, especialment entre 1877-1925, amb noms com Santiago Rusiñol, Ramon
Casas, Anglada-Camarasa, Joaquim Sunyer, etc.
-
El jove Raimon es
familiaritza amb l’equip de pintors de la Sala Parés de l’anomenada
generació de 1925, creada per Raimon Maragall i Noble: Mompou, Amat,
Llimona, Sisquella, Mallol-Suazo, Joan Serra, Pere Pruna, Puigdengoles,
Togores, Villà, Gastó, Grau Sala, entre d’altres.
-
Així mateix es fa amic
de l’equip que Raimon Maragall i Noble impulsa a la postguerra: Gabino,
Jordi Curós, Roca-Sastre, Rafael Duran, Bussom, Bosco Martín, Ignasi Mundó,
Serra Llimona, entre d’altres.
1954
9 d’octubre:
Creació de la Sala Vayreda, on el jove Raimon de 21 anys diposita grans
esperances:
Inaugural 1954-1955 de la Sala Vayreda, amb el cartell que segueix:
Capdevila, Collet, Fornells-Pla, Maria Girona, Guinovart, Hurtuna, Llorens
Artigas, Mundó, Ràfols Casamada, Roda, Rogent, Serra-Güell, Todó-Garcia, X.
Valls.
1967
Mort de Raimon Maragall i Noble.
Raimon Maragall és soci fundador de l’Associació de Galeries d’Art de
Catalunya, que es convertiria en el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya,
que formarà part de la Unión de Galerías de Madrid, i del Consejo General de
Galerías de Arte de
España. Evoca amb nostàlgia que cada dimecres es reunia amb Miquel Gaspar,
Antoni Botey, Francesc Mestres i René Metras.
Actualment és membre d’Art Catalunya, que presideix Julio Niebla, així com
el Gremi de Galeries d’Art, que presideix Dolors Junyent.
1982
Boda amb Mercè Solernou Fabré.
1995
Fi de la Sala Vayreda
Naixement de la Galeria Raimon Maragall. Des d’aquesta plataforma impulsa un
grup de pintors, units només pel fet de creure en la pintura:
·
Nacho Arteta (Euzkadi, 1965)
· Carme Bassa (Barcelona)
· Narcís Comadira (Girona, 1942)
· Uwe Geest (Hamburg, 1941)
· Silvia Goltzman (Buenos Aires, 1958)
· Isabel Loewe (Barcelona)
· Waltraud Maczassek (Frankfurt)
· Yolanda Martín (Barcelona, 1968)
· Lluís Pericó (Barcelona, 1958)
· Santiago Raigorodsky (Argentina)
· Gabriel Rigo (Barcelona,1948)
· Juan Zurita (Aragó, 1975)
1997
Mort de Joan Anton Maragall i Noble.
|
|
